|
El grup d'investigació en Noves Teràpies de Gens i Trasplantaments de l'IDIBELL estudia per primera vegada la resposta de les cèl·lules NK (Natural Killer) d'humans contra condròcits (cèl·lules del cartílag) porcines.
Els resultats de la investigació, que es publiquen en la revista The Journal of Immunology, indiquen que aquestes cèl·lules, pròpies del sistema immunitari innat, juguen un paper important en el rebuig del xenotrasplantament (el trasplantament d’òrgans o teixits procedents d'una altra espècie) de cartílag porcí.
Les cèl·lules NK
Les cèl·lules NK formen part, al costat de neutròfils i macròfags, de la primera línia de defensa cel·lular i impliquen una resposta immunològica no adquirida, innata. S'encarreguen d'identificar determinats tipus de cèl·lules (tumorals, infectades o estranyes a l'organisme) i eliminar-les per toxicitat.
La quantitat de cèl·lules NK és minoritària però cada vegada se'ls dóna major importància en el camp dels trasplantaments ja que, segons explica l'autora principal de l'estudi, Cristina Costa, “s'està veient que la immunitat innata juga un paper molt important en la regulació de la immunitat adquirida, que és crítica per al rebuig dels òrgans trasplantats.”
Xenotrasplantament
L'objectiu de l'equip de Costa és aconseguir el trasplantament de condròcits porcins en humans per reparar lesions de cartílag. Per això han estudiat “in vitro” la resposta de les cèl·lules NK humanes davant la presència d'aquestes cèl·lules porcines. Han observat que, en condicions de trasplantament, amb una alta presència d'anticossos i citoquines, les cèl·lules NK humanes elaboren la seva resposta citotòxica i lisen (destrueixen) les cèl·lules estranyes, en aquest cas els condròcits.
“En aquest treball hem caracteritzat diverses molècules implicades en els processos d'adhesió i citotoxicitat de les cèl·lules NK”, ha explicat la investigadora, que creu que aquest treball obre camins sobre com seguir amb la investigació: “d'una banda hem de lluitar contra la deposició d'anticossos que és un dels factors crítics en l'augment de la toxicitat i per una altra hem de treballar per reduir l'adhesió cel·lular modificant alguna de la molècules que hem implicat”.
El pas següent per a l'aplicació clínica del xenotrasplantament de cartílag que proposa Costa seria “la modificació genètica dels condròcits porcins, de manera que les cèl·lules NK humanes no la reconeguin com estranya, evitant així el rebuig”.
Trasplantament de cartílag
El trasplantament de cartílag entre humans no s'aplica de forma generalitzada en la clínica però ja ha donat bons resultats en la regeneració d'aquest teixit en lesions traumàtiques, especialment en esportistes. Es realitzen autotrasplantamentss (amb cèl·lules de la mateixa persona) o al·lotrasplantaments (amb cèl·lules d'altra persona).
“En els dos casos”, explica Costa, “la limitació està en la quantitat de cèl·lules. Si aconseguim que el xenotrasplantament funcioni, augmentaria la quantitat i la qualitat de les cèl·lules disponibles per al trasplantament”. En un futur, segons la investigadora, “potser podríem aplicar el xenotrasplantament de condròcits porcins a pacients d’artrosi o fins i tot de artritis reumatoide” encara que, ha advertit Costa, “en aquests casos es combinen altres processos inflamatoris i immunològics que en dificulten l’èxit del trasplantament”.
En l'estudi han col·laborat investigadors de l'Institut d'Immunologia de la Universitat de Heidelberg a Alemanya.
Referència de l’article
Sommaggio R.*, Cohnen A, Watzl C. and Costa C.*. Multiple receptors trigger human NK cell-mediated citotoxicity against porcine chondrocytes. The Journal of Immunology.doi 10.4049/jimmunol.1100433 |
